Categoria: Escrits

Surto del forn amb la barra de pa a la mà i torno a casa per la vorera de l’ombra. El balanceig natural dels braços posa alternativament dins el meu camp visual, el crostó que sobresurt de la bossa de paper. No és que tingui gaire gana, podria fins i tot esperar a l’hora de…

Em sap greu que ho estiguis passant tan malament, no era la meva intenció, de debò, però va sorgir l’oportunitat i no podia desaprofitar-la. Sé que t’han fet un munt de proves empipadores – analítiques, TAC, ressonància magnètica – perquè no entenen com de la nit al dia t’has tornat esquerrana i escrius estrany. No…

Sempre corro perquè faig tard. La sessió comença a les set, són les set i cinc i el maleït passadís no s’acaba mai. Finalment, obro la porta de la sala i sento la veu fosca del Damià, el terapeuta,  <<endavant, Alícia, ja hi som tots>>. L’Elisabet em fulmina amb la mirada i crec que està…

Vermell. Amb les mans sobre el volant, aprofito el semàfor per abaixar el cap i estirar les encarcarades cervicals. Un calfred em fa saber que s’ha esmunyit cap al seient del copilot. Millor. No m’acostumaré mai a aixecar els ulls i trobar-me la seva mirada en el retrovisor. No falta gaire per arribar a casa.

Havia anat a una escola laica, no havia fet ni la primera comunió, així que no entenia com havia estat escollida com a penitent.

L’espera per accedir a la piscina s’allarga més del previst. Els més menuts fugen de la cua per córrer entre els arbres del voltant, perseguits pels vés-en-compte dels seus pares. No triga a sentir-se el primer plor. És el fill del senyor que va justament al meu darrere. Brama com si li haguessin d’amputar la cama sencera.…

Para Ari Para Angela, su madre Como cada noche, Ari esperaba con impaciencia que su madre acudiera a su habitación para arroparla, mientras le contaba por enésima vez el mito de Teseo y el minotauro. Ari cerraba los ojos y se convertía por unos minutos en Ariana, hija de Pasífae y del rey Minos de…

Casualment es troben al parc. Ella puja tot estrenant els bastons de marxa nòrdica que li ha regalat el seu marit per Nadal. Ell baixa circulant massa de pressa amb una bici esquitxada de fang ressec. Es fan dos petons – d’aquells que queden mig suspesos a l’aire i peten a les orelles – i…

Mi hijo, desde muy pequeño, se cubría las orejas con las manos y cerraba los ojos ante sonidos como el chirriar del metro al llegar a la estación o los truenos de una noche de tormenta. Creíamos que era por miedo pero ya un poco más mayor, nos aclaró que simplemente lo hacía porque le…