Coses que em passen pel cap i per la vida.

la vie en rose
  • El gegant

    Fa temps, ja no recordo quan, vaig veure un gegant assegut al banc d’un parc. No sé si va sortir d’un conte o del supermercat de la cantonada. Semblava inofensiu fins que va obrir la boca per ficar-se un gran cabdell de llana a dins. No se’l va empassar. Ho…

DARRERS ESCRITS
  • L’escala

    La meva filla es va queixar el primer dia de vacances i el segon. Al tercer, abans d’enfilar la maleïda escala, en va tenir prou…

  • El campanar

    No és la primera vegada que ho faig. No és la primera vegada que em quedo a viure a una casa – sigui per uns…

  • Zugarramurdi

    Para llegar al cementerio de Zugarramurdi hemos de superar una cuesta. Mirentxu resolpla, por el calor del viento del sur y por la anemia crónica…

  • El pessebre

    Poc abans de Reis, la mare va guardar curosament els pessebres d’aquí i d’allà dins la capsa de cartró i, amb lletra de mestra, va…

SOBRE MI

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.

DE TORNADA