En la foscor, recordo com, de menuda, agafava la bicicleta i donava voltes i voltes per la mateixa illa plana de cases sense aturar-me.

En la foscor, recordo que anys després m’enfilava fins a la branca més gruixuda i accessible d’un garrofer i em quedava asseguda amb les cames i el temps penjant.

En la foscor, penso com m’agradava no tocar de peus a terra.