Sovint, massa sovint, somio amb cases desconegudes. La d’avui no l’he somiada. Fa temps, massa temps, la vaig viure. La miro i és tal com…
Aturada al semàfor, un desconegut et deixa anar sense solta ni volta que no hi ha dret i que paguen tots per pecadors. No saps…
Tinc un veí que tot són somriures i que té un pequinès que tot són lladrucs. No he acabat de dir-li bon dia al guapo…
Ha amanecido gris cómo el día y decide desayunar en la terracita de su misma calle. Pide un café tan descafeinado como ella y se…

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.