Aturada al semàfor, un desconegut et deixa anar sense solta ni volta que no hi ha dret i que paguen tots per pecadors. No saps de què parla. Només saps que el correcte no és “tots” sinó “justos”. I li voldries dir però mira, t’hauries de treure els auriculars de les orelles i l’Alaska t’està cantant que no vol més drames a la seva vida i vaja, que tu tampoc en vols.

Arribes a la piscina i la monitora t’engalta un “espavila, Gina”. No saps d’on ha tret aquest nom. Només saps que tu no et dius així. I li voldries dir però mira, és que Gina és tan sexi.

Nedes i et ve al cap aquella peixatera de Gràcia on compraves quan et vas independitzar. No callava mentre tu només et fixaves en els ulls del lluç o del rap perquè ta mare t’havia dit que és el que havies de fer per saber si eren frescos. Filla, si estan vidriosos, no els compris.

Recordes que la peixatera estava embarassada i esperava una nena. Li volia posar Gina però el seu marit s’hi negava perquè deia que era nom de tortuga o de puta. I entre braçades penses que t’hauries d’haver tret el doctorat fent una tesi sobre l’associació oculta entre l’animaló i l’ofici més vell del món.

Surts de la piscina i la monitora s’acomiada amb un fins demà, Gina. Somrius. Ja fa mesos d’aquest ritual. Quina explicació li donaràs quan s’assabenti que no és el teu nom real? Bé, sempre li pots dir que prefereixes Gina perquè el teu nom és de tortuga o de puta. Ja està.

Mires el rellotge que et va regalar ta filla per Nadal i que només uses per saber quantes passes portes. Avui ja has superat les deu mil de rigor perquè és clar, la piscina també suma. El rellotge també et serveix per saber la freqüència cardíaca. A mitja classe de ball o just després d’un orgasme cliques la icona del cor i esperes un minut per deixar constància amb una xifra com de viva et sents.