Li he hagut d’insistir un parell de cops perquè s’estirés al meu llit. Tenia dues raons per fer-ho. La primera, perquè veiés el primer que…
Amb les companyes de feina – bé, companyes i amigues – sovint comentem de recollir en un llibre les situacions estrambòtiques amb què ens topem…
El cambrer ha dit que ens prenia nota mentalment, però al cap de cinc minuts, ha tornat amb llibreta i llapis entre les mans i una gota de suor regalimant-li…
No em fa l’efecte que siguis gaire catòlica. Més aviat crec que cada matí, quan entres dins meu, fas el senyal de la creu com un costum…

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.