No em fa l’efecte que siguis gaire catòlica. Més aviat crec que cada matí, quan entres dins meu, fas el senyal de la creu com un costum heretat de ton pare. A vegades et falten mans perquè en una duus les escombraries i en l’altra, la carmanyola amb el dinar; llavors tanques els ulls i et persignes mentalment. Em fas una gràcia!

Ni ets catòlica ni et va el fitness perquè m’esculls a mi abans que a les escales. Tant per baixar com per pujar i això que vius en un segon. Millor per mi. M’encanta el teu somriure reflectit al mirall.

Qui no m’encanta és el teu veí del primer. M’utilitza per arribar a tu o per allunyar-se’n. Només pitjant un botó et té o et deixa de tenir.

Ja sé que és cosa teva, però avui se m’han creuat els cables i quan el paio ha pitjat el dos, m’he deixat caure fins al soterrani i m’he encallat durant deu minuts ben bons. Li hauries d’haver vist la cara. Un cagat: molt dir i poc fer.