Ho sento, però no m’agrada gens el lloc on fa temps t’has aturat. Aquest camp atapeït de canyes verdes gruixudes no em deixa veure, no em deixa moure’m, no puc respirar. Busco a les palpentes la teva mà i t’arrenco d’aquest maleït lloc.

Aterrem a una petita cala protegida per roques grans. Un pedaç de sorra i quatre onades. Em sap greu però amb les presses és tot el que he pogut crear per tu. Això, i una tovallola taronja que et convida a jeure.

No les tens totes; penses que ell et trobarà. No pateixis, ja t’he dit que només és per tu.

Sembla que em creus perquè et veig surant a l’aigua. M’apropo. Sense deixar de mirar al cel, em dius que feia temps no notaves l’escalfor del sol a la cara i la fredor de l’aigua a l’esquena. Tot i que fas molt bé el mort, arrelo els peus al fons i et poso les mans a les espatlles per ancorar-te al moment. Quan estiguis preparada, pinta l’horitzó.