No pensava que a hores d’ara continuaria sagnant.
Creia que ja hauria deixat de ser cíclica.
Què vol aquesta sang?
Una sang que ja no vira del roig al marró sinó que es manté brillant del primer al darrer dia.
Estic segura que una sang així no pot gestar les vides que he deixat escapar.
I doncs, què vol aquesta sang?
Una sang que mai he estat capaç de controlar. Ho taco tot; llençols, faldilles i cadires.
Potser només vull anar deixant rastre.
Olora’m, cerca’m, troba’m.