Categoria: Escrits

Fa temps, ja no recordo quan, vaig veure un gegant assegut al banc d’un parc. No sé si va sortir d’un conte o del supermercat de la cantonada. Semblava inofensiu fins que va obrir la boca per ficar-se un gran cabdell de llana a dins. No se’l va empassar. Ho sé perquè tenia les galtes…

395 km per endavant. Sona Stay Homas mentre desxifrem matrícules dels cotxes que també fugen de la calor. Kiwis Molt Llepats. Molt Zoom Radioactiu. Fumo Molt Borratxa. Després Comprem Maduixes. Pensem que qui va escriure el manuscrit Voynich devia jugar a un joc semblant al nostre. Arribem a la tarda a Gastiain. Groc Verd Fred.

En la foscor, recordo com, de menuda, agafava la bicicleta i donava voltes i voltes per la mateixa illa plana de cases sense aturar-me. En la foscor, recordo que anys després m’enfilava fins a la branca més gruixuda i accessible d’un garrofer i em quedava asseguda amb les cames i el temps penjant. En la…

Abans de marxar, deixa’m dir-te que m’hauria encantat que m’escollissis en el teu equip. M’hauria encantat morir-nos de riure capgirant les regles del joc. M’hauria encantat celebrar les derrotes sota la mateixa foscor dels llençols. M’hauria encantat llegir-te asseguda a la banqueta. M’hauria encantat contradir-te en cada tàctica proposada. M’hauria encantat escriure la nostra no…

Estava tan il·lusionada amb aquest cap de setmana. Enguany se celebrava a Liverpool i feia dies que tenia preparada la meva disfressa de colom immaculat per animar a la nostra candidata. Ya, eaea, ya, ea, ea. Sí, soc molt eurofan, i què? Vaig arribar a l’aeroport del Prat i em vaig posar a la cua per passar al control de…

Ningú entenia per què de sobte vaig decidir marxar a treballar a un altre hospital. -Però què n’has d’anar a fer allà? Em qüestionaven perplexes les companyes. Jo em moria de ganes d’esbombar el motiu, però ho tenia totalment prohibit. Top secret. La versió oficial era que continuaria fent la mateixa feina assistencial de sempre.…

Alguns d’aquells homes pretenien deixar ben clars els seus “imprescindibles” en el poc temps de què disposàvem. La conversa en els speed dating es limita a 7 minuts i és clar, cal anar de cara a barraca. El primer que va passar per la meva taula demandava una jubilada com ell per poder organitzar activitats…

Ha aprofitat que no hi havia ningú més fent cua per petar la xerrada. La caixera del Mercadona ha alçat la crema de cacauet abans de passar-la pel piiip i mirant-me fixament m’ha preguntat que per què. I jo li he respost per què de què. I ella ha aclarit que feia uns dies havia…