Amb la maleta petita ja feies. Calçat còmode per ballar i roba per un parell de dies. Si la guia de viatges t’hagués dit que a La Rioja, a més de bon vi, tenen fòbia a les cadires, potser hauries encabit una d’aquelles plegables mini que venen al Decathlon. Que no s’asseuen ni per menjar, collons!
I vas sortir per la porta i et vas deixar a tu a casa. Et vas deixar el tu farcit d’etiquetes de professió, raó social, estat civil, obligacions… Vas marxar amb el nom i poc més. Només així ets capaç d’escoltar el sabor dels pinchos, d’enrogir la teva sang amb vi, d’inventar un idioma (muella, escalfamiento i altres perles), d’infectar-te de swing o de llegir els ulls de qui t’ofereix la ma per ballar.
I has tornat sense peus però feliç. Feliç i amb prou energia per arrencar algunes etiquetes del tu que t’espera a casa amb cara de espavila-que-demà-toca-treballar.






Deixa un comentari