Sobre la taula de la consulta m’han col·locat una mampara de metacrilat protectora que per la part inferior té una obertura.

Res que no sapigueu: distàncies, rostres incomplets, gels hidroalcohòlics, etc.

Sort en tenim de les nenes i els nens, dels que s’asseuen a l’altra banda de la taula a la falda de la seva mama o papa.

Al principi em miren amb recel perquè no em veuen.

Però quan ja m’han explicat amb els dits quants anys tenen i si van a la classe dels caragols o de les tortugues, veig com dissimuladament avancen una maneta per la taula fins a ficar-la per l’obertura de la mampara.

Jo els sorprenc fent córrer la meva mà com una aranya cap a la seva i tot són riures.

Ells repten una vegada i una altra a la Bocca della Verità perquè no tenen por, i per un instant, fan oblidar-me de la meva.