Carta a la Maria Rosa, després de perdre en Jordi per la COVID

Estimada Maria Rosa,

Un dia de quan érem M3 vaig arribar a la classe ja començada. No tenia intenció de ballar perquè em feien mal els genolls, només us volia veure. Però vosaltres vau insistir perquè entrés al cercle i jo em vaig deixar estimar.

Va ser màgic.

A cada leader amb qui em topava, primer m’abraçava i em deia a cau d’orella que sentia molt la pèrdua de la meva mare i tot seguit m’oferia la ma per ballar. I vaig ballar amb la pena que duia a dins i l’alegria i l’escalfor que m’envoltava.

L’endemà vaig pensar que no podria ni caminar però per sorpresa meva, els genolls m’havien deixat de fer mal. Havia pres la millor medicina del món.

T’esperem. Tot i que encara no podem gaudir del contacte proper dels uns amb els altres, el cercle hi és.

Una abraçada immensa.

Mercè