Tinc un veí que no sé si és guapo o lleig perquè viu amagat rere una barba espessa. Només sé que és simpàtic, molt simpàtic i que li agrado.

Cada dia s’empesca alguna per acostar-se’m: mira, que he fet galetes i te’n porto un grapat per esmorzar…escolta, que el Tomàs Molina diu que l’hivern serà cru a Chicago i t’he teixit una bufanda de color lila, el teu preferit…ei, felicita’m que m’he entrenat com un boig durant set mesos per córrer una marató i guanyar aquest coi de medalla per tenir alguna cosa a mostrar-te…Jo li somric i li dic que és un encant tot fent-li uns copets al pit, però em nego a fer-li un parell de petons perquè em pica tot el cos només de mirar-li aquell garbuix de pel a la cara. 

De bon matí hem coincidit a l’ascensor i li he dit que anava al Mercadona del costat perquè m’havia quedat sense llet. M’ha retret que li podia haver demanat a ell i li he contestat que no ho he fet per vergonya. Vergonya? Si, vergonya perquè aquesta nit he somiat que m’acostava a tu per preguntar-te de quin equip de Chicago m’havies dit que et portés una samarreta i tu responies tan fluix que jo cada cop m’havia d’acostar més per sentir-te, fins que m’ho deies amb petons. Per cert, estaves molt guapo sense barba.

M’ha acompanyat al Mercadona i mentre jo agafava un parell de Asturianas ell ha anat a buscar una Gillette.