Ha aprofitat que no hi havia ningú més fent cua per petar la xerrada. La caixera del Mercadona ha alçat la crema de cacauet abans de passar-la pel piiip i mirant-me fixament m’ha preguntat que per què. I jo li he respost per què de què. I ella ha aclarit que feia uns dies havia fotut cullerada a una crema de cacauet i esclar, era salada i llavors amb què es menjava. 

No estava obligada a respondre-li, però ho he fet. Mira, jo em faig torrades amb la crema i les suco a la llet amb cacau. I llavors ella ha posat cara de fàstic, la mateixa cara de fàstic que se li queda qui esmorza davant meu perquè la pols del cacau no es dissol bé en la llet freda per molt que remenis i sovint mentre et prens la llet, et queda polsim de cacau a la gola què et provoca un atac de tos que et fa escopir llet marronosa amb restes de torrada sobre la persona amb qui comparteixes l’àpat i que acaba rient o esbroncant-te segons s’hagi llevat amb el peu dret o esquerre.