Speed dating

Alguns d’aquells homes pretenien deixar ben clars els seus “imprescindibles” en el poc temps de què disposàvem. La conversa en els speed dating es limita a 7 minuts i és clar, cal anar de cara a barraca.

El primer que va passar per la meva taula demandava una jubilada com ell per poder organitzar activitats entre setmana. Quan es va adonar que a mi em quedaven encara uns quants i més d’anys de curro, em va suggerir que li truqués quan em jubilés i li vaig respondre que possiblement llavors ell ja estaria mort. Next.

Va sonar el gong que anunciava el fi de la conversa. El jubilat va marxar amb cara d’emprenyat i va cedir la cadira a un nou “concursant”. Es tractava d’un promotor de pisos que no va trigar ni dos minuts a explicar-me que se’n reservava un per viure feliç i menjar perdiç amb la dona que li fes match. Next again.

Van sonar un parell més de gongs fins que va aparèixer ell: un xino que bàsicament parlava xino i només somreia. Li vaig dir que tenia curiositat per saber si una llegenda urbana que corria sobre ells era certa o no. El xino no va moure ni una pestanya i jo vaig recórrer a la mímica. Mira, noi… la gent (vaig anar assenyalant a totes i cadascuna de les persones que hi havia a la sala)… diu (vaig tocar-me els llavis amb el dit índex)… que vosaltres (el vaig assenyalar a ell)… mateu els gossos (vaig simular amb els dits una pistola, me la vaig posar al cap mentre lladrava)… i els serviu al restaurant dient que és pollastre (vaig fer com si mengés mentre anava fent kikirikiiiií).

Va sonar el gong i el xino va marxar a la taula següent amb un somriure indefinit.

Els darrers homes que van passar per la meva taula només em van demanar el nom i van restar callats els següents 6 minuts 55 segons.

I aquest matí m’ha arribat el mail amb el resultat del speed dating. Tinc un match del xino i el seu número de mòbil! He entrat al traductor de Google per saber com es diu en xino “ei quedem per dinar a un restaurant xino” i enviar-li un whattsapp. Segur que davant d’un plat de pollo al limón em serà més fàcil preguntar-li si és gos o pollastre i que m’entengui.

Deixa un comentari

SOBRE MI

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.

DE TORNADA