La ruta de l’aigua

—

,

La ruta de l’aigua de Berganzo, «Berganzoko uraren bidea»,  és un preciós passeig circular pels paisatges d’Araba. Comença i acaba a Berganzo, un consell de la vila de Zambrana.

Deixant ja enrere el nucli urbà per començar a endinsar-te al bosc, encara no veus l’aigua però sí l’escoltes. El seu so et guia el camí.

Durant gran part del recorregut de la ruta de l’aigua camines al costat de les aigües transparents del riu Inglares, que discorre per un llit rocós creant nombroses cascades i gorgs de color turquesa. Només has de seguir l’aigua.

Seguint el curs del riu arribaràs fins a l’espectacular Cascada del riu Inglares o Cascada de Herrerias, que es despenja pel vessant de la muntanya.

Cascada de las Herrerías

Portal de benvinguda

Mira mama, duc les teves sandàlies. Diria que te les vas comprar l’estiu abans de morir perquè les vaig heretar quasi noves. Comodíssimes. He anat amb elles a llocs preciosos com aquesta ruta de l’aigua de Berganzo. Crec que mai vas estar al País Basc i jo t’hi he portat, he fet les passes per tu, i tu m’hi has acompanyat. De fet, sempre ets al meu costat.

3 respostes a «La ruta de l’aigua»

  1. Avatar de Mercè Piera
    Mercè Piera

    Les dones d’aigua no són ni del tot bones ni del tot dolentes, tot i que la balança es tomba més cap al costat bo, i sembla lògic, atesa llur vinculació amb l’aigua dolça. L’aigua de les rierades i dels aiguats ens pot dur a la ruïna i llevar-nos la vida, però és la mateixa aigua sense la qual no podem viure, la que fa créixer els vegetals dels nostres sembrats, la que ens neteja, la que ens refresca a l’estiu, la que ens guareix barrejada amb les herbes remeieres escaients, la que ens alimenta amb els brous de l’hivern, la que mou molins i fargues, la que ens acompanya en les passejades per boscos frondosos o damunt la qual naveguem en els rius cabalosos.

    Si els humans ens movem en l’element terra, qui hi ha sota els rius i estanys profunds? Bé podria ser que una altra mena d’humans propis de l’element aigua, i si fos així, per força, han de ser benèfics i bellíssims, com l’element que els acull.

    M'agrada

    Respon
  2. Avatar de Mercè Piera
    Mercè Piera

    “JANA, fada, dona d’aigua, antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí DIANA “divinitat campestre, dels boscos i de les aigües”.

    M'agrada

    Respon
  3. Avatar de Mercè Piera
    Mercè Piera

    Un vespre de lluna plena, fa molt de temps, l’amo de can Prat de Gualba va anar passejant fins arribar al gorg Negre quan era ja mitjanit. Mentre descansava prop de l’aigua, va veure com emergia de dins del gorg una dona nua de gran bellesa. L’amo de can Prat li va demanar matrimoni i li va oferir compartir la casa, les terres i la riquesa que ell tenia per tota la contrada, com a penyora de la seva voluntat. Ella només li va fer jurar que mai, en cap circumstància, ell no li recordaria el seu origen fluvial (MAI ELL LI DIRIA DONA D’AIGUA). I es van casar. Ella es convertí en una BONA CONSELLERA per al seu marit, a qui va ajudar a fer prosperar, encara més, el poder de can Prat. El matrimoni va tenir un fill i una filla, que anaven creixent feliços enmig de tot aquell benestar. Però, un mal dia, quan l’amo de can Prat i la seva dona mesuraven una bona terra que calia preparar, van començar a discutir sobre el cultiu més adient. La discussió va anar pujant de to fins que el marit, enfadat, recriminà la muller dient-li que, al cap i a la fi, poc podia ella entendre de conreus, perquè no era sinó una pobra dona nascuda i treta de l’aigua del riu. El MAL JA ERA FET, la dona d’aigua fugí ràpidament cap als fondals del gorg Negre i l’amo de can Prat mai no la tornà a veure. Tot i això ella, quan l’amo no se’n podia adonar, entrava amb cautela a la masia, ACARONAVA I BESAVA DOLÇAMENT ELS SEUS FILLS i deixava caure unes llàgrimes sobre la taula del menjador que, l’endemà, es convertien en perles de gran valor. Així, malgrat la tragèdia, la puixança de la casa s’enfortí més durant molt de temps.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

● SOBRE MI

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.

● DE TORNADA