De tant en tant, canvio els mobles de lloc.

La meva mare també ho fèia.

La meva filla no crec que ho faci quan tingui casa seva perquè no entén aquesta dèria de canvis.

Ja és la una. Hauria de pensar en anar fent el dinar.

Decideixo començar pel postre i vaig a buscar una peça de xocolata ben negra.

De sobte, estic davant la llibreria i no entenc res.

Dos segons després veig la llum.

La llibreria ocupa el lloc on ahir estava l’armari del rebost.

És ben bé que som animals de costums.