Plou i truquen a la porta. És la meva veïna. No fa gaire que ens coneixem. Va arribar fa un parell de mesos. “Hola, soc la nova veïna, Helena…amb “H”.

Recordo que em va donar la ma i que me la va estrènyer just quan remarcava que el seu nom tenia una lletra de més del que em pensava. Com si la lletra li donés un plus de visibilitat, un plus d’humanitat.

Avui l’Helena amb “H” fa cara de “A”: atacada dels nervis. Ve de buscar la nena a l’escola i les ha sorprès un bon ruixat. M’explica que ha de fer uns encàrrecs i em demana si em puc quedar una estona amb l’Emma. “És que amb ella és impossible. S’atura en tots i cada un dels bassals a mirar els peixos. La veritat és que la fantasia d’aquesta nena em comença a preocupar. Que quasi té sis anys! Creus que hauria de consultar a un psicòleg?”

Li dic que marxi tranquil·la que estic encantada de quedar-me amb l’Emma-només-Emma. És un sol de nena. Veu peixos en els bassals; peixos grans, petits, de colors i transparents. I em veu a mi, tal com soc, tot el que soc.

L’Emma em demana torrades amb mantega i sucre, com les que em feia la mare. Les vol sucar a la llet. També vol que juguem a l’oca.

Mentre preparo el berenar ella col·loca el joc sobre la taula. M’assigna la fitxa blava perquè un dia li vaig dir que era el meu color preferit. Ella escull la fitxa groga.

Fa una queixalada a la torrada i posa la fitxa blava a la casella 1 i la groga a la 63. A casa i a l’escola la renyen quan fa això. Ella no vol fer trampes i tampoc no sap com sap que el seu inici està en el melic del tauler. Només és una nena descobrint el món, una espiral d’experiències i coneixements que s’expandeix més i més.

Li he deixat un tovalló de paper al costat del plat, però prefereix llepar-se el sucre que se li enganxa en el tou dels dits. Pica de mans quan salta d’oca a oca i no entén el meu posat tranquil quan jo caic a la casella de tres cops sense tirar. No li dic la típica frase de ja ho entendràs quan siguis gran. Ho entendrà el dia que desitgi jugar començant per la casella 1, el dia que dibuixi la seva espiral de fora cap a dins, el dia que decideixi tornar a l’origen.