El Museu Marítim de Barcelona va proposar escriure un microrelat sobre el Titanic i el seu infortuni i vaig nedar fins a la biblioteca del vaixell.

229. SENTIT I SENSIBILITAT
(1r premi)

L’encarregada, plorosa, va ser la darrera a abandonar la majestuosa biblioteca del Titanic quan l’aigua ja xopava les fulles dels llibres de les prestatgeries inferiors.

Moby Dick, ansiós, esperava que el nivell pugés prou per perdre’s en la profunditat de l’oceà i superar les vint mil llegües de viatge submarí.

Els crits aterrits dels passatgers van despertar a un Dràcula famèlic que es fregava les mans esquelètiques preveient el festí més gros de la seva eterna vida.

El seu company de malsons, Frankenstein, pretenia socórrer a una criatura que oïa plorar al final del passadís però sabia que el seu aspecte monstruós, encara l’espantaria més, i va desistir.

Al contrari, l’home invisible es mostrava tan gèlid com l’iceberg contra el que acabaven de xocar, sabent que ningú li impediria ocupar un dels llocs, reservats a criatures i dones, en els bots salvavides.

Mancava tot el sentit i sensibilitat del món.

IV Concurs de Microrelats Marítims, Museu Marítim de Barcelona, juny 2017.

---

Em van premiar amb un llibre electrònic que – tot i que prefereixo el paper – reconec que és pràctic i còmode. També em van obsequiar amb una sortida, navegant amb el pailebot Santa Eulàlia que vaig gaudir amb l’Òscar, la Gisela i l’Anaïs.