Diuen que dediquem quasi un terç de la nostra vida a dormir i crec que és el mateix temps que ha passat ma mare a la cuina de casa. Arrebossant quilos de carn o fregint tones de patates, alhora que donava resposta als grans secrets de la vida: qui són els Reis, què és la regla, d’on venen els nens, què s’ha de fer perquè no vinguin… 

Mentre amb una mà remenava la cassola li quedava l’altra per donar la sopa – a cullerades alternes – a la quatre i a la cinc o bé acaronava a l’u, morrut per culpa d’aquella noia que no li feia cas. 

La mare va escollir noms bonics per als seus fills, però jugava i segueix jugant, a nomenar-los segons l’ordre de naixement. Jo sóc la tres, la del mig. 

I ens hem fet grans, massa i tot. I la mare previsora va fer engrandir el menjador, polint-se una habitació, per poder reunir-nos amb major comoditat. Però seguim amb el costum d’explicar-li les nostres coses apinyats en l’estreta cuina confessionari.