Sardenya

,

Gola di Gorropu

La Gola di Gorropu és un dels canons més profunds d’Europa. Es troba dins del Parc Nacional d’Orosei i Gennargentu i forma part de la cadena muntanyosa del Supramonte. Les seves impressionants parets verticals de fins a 400 metres d’altura, que en la seva part més estreta a penes compta amb 4 metres d’ample, han estat modelades per l’erosió, durant milers d’anys, del riu Flumineddu.

La Gola di Gorropu, habitada des de l’Edat de Bronze per la civilització nuraghi, ha tingut una important funció estratègica i defensiva i, per descomptat, que no hi ha poble de la zona que no hagi creat una llegenda entorn d’aquesta. Aquesta important tradició oral, ens porta des de l’existència de malèfiques criatures, com les “Sa Mama di Gorropu”, que habiten en el canó i són responsables de la desaparició de persones i animals; també passa per ser el lloc on creixen flors màgiques de la prosperitat, el regne del diable, “Sa Tentassione”, on s’intercanvien ànimes per desitjos…. però el que si és cert és que la Gola di Gorropu ens envaeix amb un ambient màgic i colpidor.

Porto la jaqueta del papa. A ell li hauria encantat grimpar entre les roques. Jo m’he vist incapaç. He preferit seure’m a l’escalfor de la foguera, en contacte amb la pedra carregada de sabiesa de segles i segles.

Cala luna

Fem un tram de la costa del golf d’Orosi fins cala Luna on trombem les seves coves marines i l’aigua de color turquesa.

Sortim de la localitat de Buchi Arta on visitem un antic redil de pastors del Supramonte. Allà trobem la típica cabana de pastors conegudes com su pinnetu, que consta d’una base circular de pedra i una coberta de branques.

Després baixem per la Iscale de su Molestes fins el canó de Codula Ilune que ens porta per un profund barranc fins Cala Luna.

Tornem amb llanca motora a Cala Gonone.

Todos se avergonzaron de lo que habíamos hecho.

Todos menos yo.

Todos gritaron al unísono: “tierra trágame”.

Todos menos yo.

Y la tierra se los tragó.

Y la tierra me regaló el mar para mí sola.

Deixa un comentari

SOBRE MI

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.

DE TORNADA