El meu pare va ser un bon metge perquè era una bona persona.

Adorava la seva professió

A l’Alzheimer li va costar arrancar-li la seva passió per la Medicina.

De fet, ja havia oblidat parlar i encara feia el gest de prendre el pols a qualsevol que se li acostava.

Quan m’ho feia a mi, jo tenia l’esperança que notés com se m’aturava el cor i això l’atabalés prou, com per recordar el meu nom.