No m’acostumo a gaudir de la fresca del riu sense tenir-te al meu costat.
La teva ment i vitalitat t’abandonaren i quedaren atrapades entre les teves estimades muntanyes.
La seva presència a la vall s’intensifica i el simple record fa mal.
I aquí romandran fins que puguis alliberar-te de la presó del teu cos.
Al meu estimat pare
● SOBRE MI

Soc la Mercè. Alguns – pocs – em diuen la Piera. La vida no sempre és de color de rosa, però a mi m’agrada i m’escau aquest color.




Deixa un comentari